GARANTIES DEL TREBALLADOR A LES REPRESÀLIES DE L’EMPRESA.

Data de publicació: 13/05/2016

Tot treballador té dret a no patir represàlies per part de l'empresa quan aquest ha reclamat algun dret o ha realitzat alguna demanda. D’aquest dret se’n diu garantia d'indemnitat. Per això, tota acció que dugui a terme una empresa amb ànim de venjança serà nul·la, sempre que es pugui demostrar el mòbil.

Aquest dret no el trobem en cap llei si no que s’ha anat configurant a través de la jurisprudència, o sigui, de les sentències que han anat dictant els diferents tribunals.

Una empresa no pot contestar una denúncia del treballador a la inspecció de treball, o una reclamació verbal o escrita a l’empresa, o una demanda davant el Departament d’Empresa i Ocupació, amb una represàlia, ja que el treballador té uns drets que s’han de respectar.

De totes maneres, el treballador no fer reclamacions temeràries o sense fonament, ja que això podria tenir conseqüències disciplinàries.

Exemple:
Un treballador presenta una denúncia a la inspecció de treball per hores extres, i l’empresa, com a conseqüència d’aquesta acció del treballador, l’empresa l’acomiada.

Si la denúncia és fonamentada, ja que existeixen les hores extres i el treballador aconsegueix demostrar que l’acomiadament és conseqüència de la denúncia. ACOMIADAMENT NUL.

Si la denúncia no és fonamentada, ja que no es fan hores extres a l’empresa. Tant si el treballador aconsegueix demostrar que l’acomiadament és conseqüència de la denúncia, com si no ho aconsegueix, correspondrà al Jutge veure si l’acomiadament és procedent o no.

Cal tenir en compte que aquell treballador que consideri que ha estat objecte de represàlia ho ha de demostrar, aportant almenys indicis que permetin generar suspicàcia sobre les accions de l’empresa. A partir d’aquí, és l’empresa que ha d’aconseguir desvincular la seva decisió de la denúncia o la demanda prèvia del treballador, desfent el que s’anomena el nexe causal.

Per exemple, un treballador presenta una denúncia a la inspecció de treball, i al cap d’uns dies és acomiadat per motius disciplinaris. La carta explica que el treballador ha arribat 20 minuts tard durant 20 dies en el darrer mes. Per tal que la decisió de l’empresa no sigui declarada nul·la, s’hauran de demostrar que aquests retards són certs i, per tant, l’acomiadament pugui ser declarat procedent pel jutge.

Nul·litat – Procedència - Improcedència

  • La nul·litat: Existència de discriminació. Reposició del treballador en l’estat anterior a la decisió empresarial. En cas d’acomiadament, per exemple, readmissió i liquidació de salaris de tramitació. El treballador podrà demanar una indemnització per danys perjudicis.
  • La procedència: Legalitat de la decisió empresarial. Es dóna per bo, en el cas del nostre exemple, l’acomiadament.
  • La improcedència: Il·legalitat de la decisió empresarial. Si parlem d’un acomiadament, l’empresa pot readmetre el treballador pagant-li els salaris de tramitació, o pagar la indemnització de 45/33 dies per any de treball.

 

Nota: La informació anterior és només orientativa, i dóna només un coneixement general de la norma que explica. La seva aplicació requereix l’estudi personalitzat per part de Gabinet Permar SL

Tornar al llistat

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis segons les seves preferències de navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí.