PACTAR UN ACOMIADAMENT PER XANTATGE D'UN TREBALLADOR?

Data de publicació: 25/03/2016
Negar-se a pactar un acomiadament davant el xantatge del treballador
 
El TSJ de Catalunya ha donat la raó a una empresa que quan es va negar a pactar un acomiadament va ser objecte de xantatge del treballador i el va acomiadar per motius disciplinaris. La sentència considera l'acomiadament procedent, o sigui, que no té dret a indemnització.
 
Una de les pràctiques habitual, i no per això legals, és que les empreses pactin acomiadaments amb els treballadors que els amenaça de “causar problemes”.
 
L’empresa, Alcon Cusí es va negar a pactar un acomiadament improcedent que demanava un treballador, dient-li que podia demanar la baixa voluntària. El treballador ho va rebutjar i va començar a tenir errors i descuits; no assecava correctament un reactor, es negava repetidament a realitzar el treball, etc. En creure que tenia l’empresa una mica acorralada, va tornar a demanar per pactar l’acomiadament i l’import de la indemnització. L'empresa s’hi va negar altre cop.
 
L'empleat va causar baixa mèdica per ansietat i va ser acomiadat dos mesos més tard. 
 
L'empresa va considerar que dels “descuits” del treballador es podien produir perjudicis, tant per ella com per als consumidors, i va esgrimir els següents arguments a la carta d'acomiadament:
  • El frau, la deslleialtat i l’abús de confiança en les gestions encomanades.
  • La disminució voluntària i continuada en el rendiment normal de treball. 
 
La sentència del Jutjat Social de Barcelona es va estimar la demanda del treballador i va considerar que l'acomiadament era improcedent. El TSJ de Catalunya ho desestima i estableix que l’acomiadament és procedent, per creure els incompliments del treballador es produeixen per què l'empresa no vol pactar amb ell un acomiadament i una indemnització, o sigui, no vol fer un frau. A més, també diu que "la conducta constitueix una evident transgressió de la fe contractual atès que, amb independència del possible dany econòmic, sí que s'ha vulnerat la bona fe dipositada en ell i la lleialtat deguda, a configurar-se la falta per absència de valors ètics" . 
 
També cal tenir en el compte, per la seva importància el que diu la sentència respecte que "la pèrdua de confiança no admet graus de valoració una vegada que es trenca el necessari equilibri en les relacions laborals impedint el restabliment".
 

 

Tornar al llistat

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis segons les seves preferències de navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí.