Una treballadora d'una residència geriàtrica, va participar des del seu compte de Facebook en una conversa en el compte del sindicat. Va fer notar el malestar que li produïa la seva situació personal. L'empresa li havia imposat una sanció per falta molt greu. Així mateix va acusar dues companyes que suposadament maltractaven als residents, la xicota del sotsdirector i la nora d'una infermera. Així mateix va indicar que l'empresa, sabent el que passava, no prenia mesures tractar-se de qui es tractava.
L'empresa va procedir a l'acomiadament disciplinari de la treballadora, que va presentar demanda impugnant la decisió empresarial. Després de la declaració de la procedència de l'acomiadament per part del Jutjat del Social, la treballadora presenta recurs de Suplicació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Segons el TSJC:
- En la relació laboral, el dret a la llibertat d'expressió no és un dret absolut i il·limitat, si no que té la seva frontera en el principi de la bona fe contractual.
- La treballadora tenia un clar ànim d'injuriar, més enllà de la crítica o denúncia, perquè va identificar clarament a les persones físiques i a l'empresa. A més, les crítiques es van publicar en un compte d'accés públic, a la qual tothom podia acudir.
- El que va publicar la treballadora en el seu compte de Facebook suposa un menyscapte greu i injustificat del principi de bona fe contractual.
- L'acomiadament realitzat per l'empresa no busca mutilar la llibertat d'expressió, sinó sancionar la conducta malintencionada de la treballadora de fer responsable públicament a l'empresa un procedir il·lícit que no és cert.
Per això, el TSJ Catalunya desestima el recurs de suplicació i confirma íntegrament la sentència del Jutjat del Social.
Accés a la sentència completa